Harlem Nocturne

dissabte, 23 de juliol de 2011

Dones amb poder (tercera part... i última)


Bona tarda, negrots. No patiu, que aquesta serà la tercera i última entrega de les "Dones amb poder". Ens vam quedar en Maria Antònia Oliver. Doncs apa, continuem.

Tot seguit, Elena Losada va referir-se a Alicia Giménez Bartlett, sens dubte la més coneguda escriptora de novel·la criminal de l’Estat. Ella va crear el personatge de Petra Delicado, ben diferent de la detectiva Lònia Guiu. Petra Delicado (observem l’oxímoron del seu nom i cognom) no té problemes amb les armes. S’estima la seva pistola i l’exhibeix ben satisfeta. Està caracteritzada com una dona policia amb totes les de la llei (i disculpeu la frase feta poc afortunada). No s’aparta de la violència i, si convé, en fa ús. També és la primera policia amb un bon càrrec. Recordeu que té un subordinat masculí, Garzón, força més primmirat, diplomàtic i sensible que la seva cap. Hi ha una certa inversió de rols en els trets d’ambdós personatges i en la relació que els uneix.


Mercedes Castro és una escriptora que haig de confessar que jo no coneixia. Losada ens va mostrar el seu llibre, intitulat Y punto, un totxo impressionant que, segons la conferenciant, supera les expectatives estilístiques i artístiques del gènere. En canvi, no es pot dir que sigui una típica lectura de distracció. La dona policia que ens mostra, de nom Clara Deza, pateix molt clarament la pressió de l’ambient masclista en el qual treballa. No li resulta fàcil controlar el seu món.
Losada ens va apropar també a l’escriptora Rosa Ribas, catalana resident des de fa molts anys a Frankfurt, que ha donat vida a la comissària d’homicidis Cornelia Weber-Tejedor. Precisament en aquests moments estic llegint la primera novel·la de la sèrie, Entre dos aguas, i, per tant, aviat us en podré parlar més extensament. Cornelia Weber també és una policia amb poder. Dirigeix un grup d’homes i el seu company habitual (i subordinat) és un policia home i d’una certa edat. A l’hora de manar, se’n surt prou bé.


Teresa Solana va ser molt aplaudida per Losada. Evidentment, només va esmentar de passada els personatges de la sèrie dels bessons, perquè allò que li interessava era referir-se a la sotsinspectora dels mossos d’esquadra Norma Forester (enllaço la ressenya). Per a Losada, el personatge de Solana ja ha abandonat feminismes reivindicatius estil anys 80 (Maria Antònia Oliver) i es defensa com pot en un món on no només ha d’enfrontar-se amb el sexisme masclista. Les dones ja han assolit alguns llocs veritablement poderosos i Norma Forester també ha de lluitar contra una “cap” ben molesta. La ironia i l’humor de Solana van ser destacats per la conferenciant.  
Finalment, va referir-se a la incursió en el gènere d’escriptores que no el conreen habitualment, com Carme Riera (Natura quasi morta) i Maruja Torres (Fácil de matar). En el primer cas, no va divergir gaire de la meva opinió publicada fa unes setmanes aquí mateix, però matisà que la policia que hi apareix, Manuela Vázquez, reflexiona força sobre el bé i el mal. Crec que té raó, la qual cosa no deixa de confirmar la volada de l’autora.
En el segon cas, la protagonista de Maruja Torres (Diana Dial) és una mena de paròdia d’ella mateixa. Una periodista prejubilada que s’ha retirat a Beirut. L’obra  (que tinc per llegir) no presenta interès com a novel·la criminal, però a Losada li ha cridat l’atenció des del punt de vista de la pintoresca autoparòdia (gens creïble, però molt divertida).



En conclusió, el gènere admet molts tractaments de la figura femenina en el seu paper de dona amb poder. Ja no és estranya l’existència d’escriptores “negres” i, lògicament, tampoc no ho és que siguin dones els seus principals personatges. Losada, que investiga  la qüestió des de la crítica feminista, admet que el tema li dóna molt de joc. Considera que, de mica en mica, la normalitat va arribant a tots els àmbits i per això les escriptores d’avui ja no tenen la necessitat d’utilitzar els seus textos per exposar la qüestió femenina d’una manera tan reivindicativa.
I fins aquí hem arribat. Jo he intentat bonament fer-vos un resum d’una sessió densa i interessant. A partir d’ara, quan surti a la palestra tot el que hem après, en podrem tornar a parlar.

Gràcies per la paciència, negrots.        

6 comentaris:

HeleBevilacquaFletcher ha dit...

Hola Anna, gràcies per aquesta nova crònica, no sabia que la Maruja Torres havia fet una novel.la negra, miraré de trobar-la. De la Alicia Gimènez-Bartelett m'he llegit tota la sèrie de Petra Delicado, m'agraden força. Prenc nota d'autors i titols, gràcies, besets

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Moltes gràcies! Tot i no haver llegit gaires noveŀles negres (tret de les clàssiques), m’has posat força al dia sobre aquest tema que, com et vaig dir, trobo d’allò més interessant.

Teresa ha dit...

Gràcies, Anna! Déu n'hi do les dones amb poder que has esmentat!
Veig que el tema va donar molt de sí! Miraré de trobar algun títol dels que esmentes. Tinc el de la Carme Riera per llegir.
Ara m'ha vingut al cap també una sèrie de la TV francesa, Julie Lescaut, una comissària que em va enganxar força.
Fins aviat! Petonets!

Quadern de mots ha dit...

Magnífics apunts sobre les dones i la novel•la negre. Hi he descobert un munt de coses i aspectes interessants. Felicitats.

Maria ha dit...

S'hauria de veure també quina influència han tingut sèries de TV com Prime suspect, The Closer o una de menys coneguda amb la Holly Hunter (mal acompanyada d'un àngel patètic, tot s'ha de dir) en aquests krimis moderns escrits per dones.
Felicitats per la sèrie d'articles, Anna.

Marta ha dit...

Moltes gràcie per la sèrie. M'ha compensat no podrer-hi anar. A més m'has fet coneixer escriptores no-negres que val la pena revisar.